dimecres, 18 / novembre / 2009

El retaule del flautista

Aquest disc és una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia, llesta per a ser servida en qualsevol època de l’any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. De Jordi i Teixidor i Carles Berga, amb Pau Garsaball i la col·laboració de Núria Feliu i Isidre Sola.

Este disco es una sátira sobre la corrupción política y las contradicciones humanas, aderezada con canciones y regada con buenas dosis de ironia, lista para ser servida en cualquier época del año o de la historia, tan válida ahora como hace más de treinta años. De Jordi Teixidor y Carles Berga con Pau Garsaball y la colaboración de Núria Feliu y Isidre Sola.

Hispavox HHS 11-237
Cara A
Cara B
Per baixar/ para bajar

dijous, 12 / novembre / 2009

Santi Sans Jaume I el Conqueridor

Aquest disc no és de cançons, és una obra de teatre de Frederic Soler “Serafí Pitarra”, parodia d’una obra en castellà d’Antoni Almirall, en versió lliure de Santi Sans.

Este disco no es de canciones, es una obra de teatro de Frederic Soler “Serafí Pitarra”, parodia de una obra en castellano de Antoni Almirall, en versión libre de Santi Sans

Impacto EL 508 (1978)
Cara A
Cara B
Per baixar/ para bajar

dilluns, 9 / novembre / 2009

La Corranda- Cançons populars catalanes (1)

La Corranda- Cançons populars catalanes (1)

Aquest disc, difícil de trobar, és també una aportació de Jordi Roura que ens l’ofereix amb voluntat de que no és perdi un treball més dins la recuperació del nostre patrimoni de cançó popular.

Este disco, difícil de encontrar, es también una aportación de Jordi Roura que nos ofrece con voluntad de que no se pierda un trabajo más dentro de la recuperación de nuestro patrimonio de canción popular.

Philips 64 29 839 (1975)
Corrandes
El bon caçador
Festa encí festa ençà
La calma de la mar
“Margarideta”
La presó de Lleida
Els contrabandistes
El petit vailet
Els tres Tambors
La lluna, la pruna
Els ballaires dintre un sac
En Pere Gallert
Capitel·lo
Cançó de beure vi
La monja de Moià
Per baixar/ para bajar


La Corranda 1975- 1

LA CORRANDA va ser un grup dedicat a la cançó popular catalana que es va formar a Barcelona l’any 1975. Estava integrat per Ricard Casals, Dolors Laffitte, Toni Llovet i Jordi Roura. Toni Llovet venia del món de la Nova Cançó Catalana i els altres tres components compaginaven La Corranda amb el grup d’espectacles infantils Ara Va de Bo. Van enregistrar dos discos LP per a la casa Philips els anys 1975 i 1976. La seva música va servir de fons a la manifestació multitudinària de l’onze de setembre de 1977 i, curiosament, també se’ls podia escoltar al fil musical de trens de luxe. Mai no van actuar en públic perquè l’objectiu era únicament editar discos de cançons tradicionals amb arranjaments actuals. Van actuar únicament a programes de televisió a Catalunya (“Temps de cançons”, “Especial La Corranda”, etc.) i a Madrid (“La Banda del Mirlitón” ). Els seus discos estaven dirigits pel productor Alfredo Garrido, l’arranjador Enric Herrera i la compositora i pianista Mercè Torrents. Als enregistraments hi van participar Ricard Viladesau a la tenora, Pep Cabré a les flautes dolces, Ramon Aragay a l’acordió, Albert Moraleda i Jorge Sarraute al contrabaix, entre d’altres. Julià Peiró va ser l’encarregat per la casa Philips del disseny i la fotografia. Qui va posar en marxa tot el projecte va ser Florenci Surroca delegat de l’editora Fonogram a Barcelona. Fins a l’últim moment hi va haver problemes de censura amb la cançó “La monja de Moià” que al final es va publicar íntegra i sense problemes.
Jordi Roura, octubre 2009

La Corranda- Cançons populars catalanes (2)

El seu segon i últim disc, tant bo com el primer.

Su segundo disco, tan bueno como el primero.

Philips 63 28 205 (1976)
el carrer de la lluna
Raimundeta
Carnestoltes
La gata i el Balitre
L’home petitet
El ball de la civada
Els estudiants de Tolosa
La vella de Madrid
La plaça de Manresa
El serpent de Manlleu
Corrandes del Rosselló
El cornut
Rossinyol
La filla de l’Espingari
Els fadrins de Sant Boi
Sona, viola, sona
Demà és festa
Per baixar/ para bajar


La Corranda 1975- 2


dijous, 5 / novembre / 2009

Magda- Disc censurat, no editat

Aquest és un disc que la censura no va permetre que sortís. I gràcies a la generositat de l‘amic Jordi Roura puc fer aquesta entrada amb l’escrit que Josep Maria Andreu, va fer el febrer de 2006 i unes fotos d’actuacions seves.

Este es un disco que la censura no permitió que saliera. Y gracias a la generosidad del amigo Jordi Roura puedo hacer esta entrada con el escrito que Josep Maria Andreu, hizo en febrero de 2006 y unas fotos de actuaciones suyas.

No editat- 1963
Mediterrani blau
Què se n’ha fet
Se’n va anar
Sóc aquí a prop teu
Per baixar/ para bajar

MAGDA

El fet que el primer disc que es va publicar de MAGDA sortís sense cap presentació, net de tot elogi, deixant-lo, lliure de mediatitzacions, a la consideració i criteri dels oients, fa que aquesta nota d'acompanyament al seu nou disc no pugui descobrir res del que ja haurà estat observat. No obstant aixo, em plaurà posar-ho en relleu, remarcant al mateix temps com MAGDA ha passat amb totes les notes favorables aquesta prova de foc que és un enregistrament.
Amb la mateixa senzillesa amb que fou presentat el seu anterior disc, es donà a conèixer MAGDA en un matinal de Romea. Llavors i després, en cada una de les seves actuacions, ens ha impressionat sempre la seva presencia menuda i aparentment fràgil, contrastant amb la gravetat d'una veu tensa i dramàtica que sap donar a les seves interpretacions qualitats i matisos comparables a les de les millors artistes de l'altra banda del Pirineu.
Per a nosaltres és motiu de satisfacció poder comptar amb una figura com la de MAGDA, seriosa i conscient, i que afegeix a la seva vocació i al seu innat sentit musical, una força, una experiència i uns dots interpretatius no gens corrents.
MAGDA posseeix l'instint que cal per a expressar un sentiment profund i, fins i tot, patètic, sense caure en una fredor estèril ni en un gratuït i fàcil sentimentalisme. El perill de trencar aquest just i difícil equilibri, decantant-se cap a un costat o cap a l'altre, ella el salva sempre amb bon gust i amb una economia de recursos que alguna vegada pot sorprendre, però que, finalment, resulta positiva i eficaç. És innegable, també, un gran sentit del ritme, que es manifesta en l'energia i modernitat del seu estil, tant en les cançons més lleugeres com en les de més densitat. Tot això, que ja havia estat observat a través de les seves atuacions, s'ha fet encara més evident per al qui ha escoltat els dos enregistraments que, fins ara, ha publicat -ja que un altre, que cronològicament va ser el primer, s'ha hagut de mantenir inedit-.

Per tots aquests valors units a la seva personalitat: Benvinguda MAGDA.

Aquest text el vaig escriure l'any 1964 a la coberta del disc EP d'Edigsa CM 50, en el qual MAGDA cantava les cançons: Un glop, No tinc ahir, Tot el que sóc i Si un dia sóc terra.
Com deia en aquell escrit de presentació del disc, anteriorment MAGDA n'havia enrtegistrat dos altres, del primer dels quals se'n va prohibir la publicació, perquè de les quatre cançons que hi cantava, tres eren adaptacions de cançons estrangeres i en aquells moments, dsesprés del clamorós triomf de Se'n va anar, la censura no va permetre que, sortint del clos de la cançó originalment catalana, es poguessin publicar adaptacions en català de cançons d'altres països i llengues.

Avui, tot el que vaig escriure sobre MAGDA ho mantinc i ho ratifico. Crec que MAGDA va ser una artista, una cantant, extraordinaria en aquell temps d'inici de l'anomenada Nova cançó. La seva veu i les seves interpretacions, ara, després de tants anys, encara ens commouen i ens impressionen. Sentint-la avui, la recordem i la trobem a faltar.
Josep Maria Andreu, febrer 2006


Magda i Salvador Escamilla

Magda actua a la Festa del vi


Magda a la Cova del Drac

dijous, 29 / octubre / 2009

Rudy Ventura- Història d’un Estatut

L'Estatut de 1979 conegut com a Estatut de Sau, en memòria del lloc on es va redactar, va ser aprovat pel poble de Catalunya mitjançant un referèndum el 25 d'octubre de 1979. I el gran Rudy amb molta il·lusió va deixar-ne constància amb aquest disc, que us recomano que baixeu.

El Estatuto de Cataluña de 1979, conocido como el “Estatut de Sau”, en memoria del lugar donde se redactó, fue aprobado por el pueblo de Cataluña mediante referendum el 25 de octubre de 1979. Y el gran Rudy Ventura con mucha ilusión dejó constancia con este disco, que os recomiendo que bajeis.

Olimpo L-737 (1979)
Ja tenim l’Estatut
El telediari
Avui és la Diada
Les municipals
El ball de l’Estatut
Les Rambles
Senyor Rocas, t’has pasao
Endavant, Barça
Demanen l’Estatut
Sant Salvador i Pau Casals
Ja tenim l’Estatut
Per baixar/ para bajar

dimecres, 14 / octubre / 2009

Són tres- canten cançons del món

Nom que adopten els membres del trio Los Guacamayos, en enregistrar aquest EP amb una excelent versdió de “L’emigrant” i altres temes internacionals.

Nombre que adoptan los miembros del trio Los Guacamayos, para grabar este EP con una excelente versión de “L’emigrant” y otros temas internacionales.

DDC 119 (1968)
Mademoiselle de Paris
L’emgrant
Records d’Ipacaraí
Torna a Sorrento
Per baixar/ para bajar

Marta i la barrila- Temuda crisis

Conjunt barceloní creat l’any 1971 per Ramon Ferran. Un senzill amb cançons satíriques.

Conjunto barcelonés creado el año 1971 por Ramón Ferran. Un sencillo con canciones satíricas.

Columbia MO 1497 (1975)
Temuda crisis
Anem, al futbol
Per baixar/ para bajar

dilluns, 12 / octubre / 2009

Rafael Subirachs- Àlbum Subirachs

Aquest és el seu primer LP, conté cançons musicades per ell sobre textos de poetes i una sola cançó seva.

Este es su primer LP, contiene canciones musicadas por el sobre textos de poetas y una sola canción suya.

Concentric 5709 SUL (1968)
El berenar a les roques – Salvat-Papasseit
Deu-me una santa – Salvat-Papasseit
Carnaval - Carner
Llegenda – Salvat-Papasseit
L’alliberat - Carner
La meva amiga com un vaixell blanc – Salvat-Papasseit
Si jo fos pescador – Salvat-Papasseit
No em parleu de somnis – M. Martí Pol
He apres a no queixar-me – M. Martí Pol
El rellotge – Magda Bosch
La sirena – M. Martí Pol
Som una nosa – M. Martí Pol
La casa del treball – Subirachs
Drets reservats

Jordi Soler- Petita festa

El seu primer senzill

Su primer sencillo

Aquest disc és del col·laborador Pepe Sánchez.
Hispavox H 398 (1968)
Petita festa
Tot mentida
Per baixar/ para bajar

diumenge, 11 / octubre / 2009

Josep M. Espinàs- Cançons tradicionals catalanes

El seu segon disc just abans de iniciar l’enregistrament de cançons de producció pròpia

Su segundo disco justo antes de grabar canciones de producción propia.

Aquest disc és del col·laborador Pepe Sánchez.
EDIGSA CM 7 (1962)
La presó de Lleida
La cançó del lladre
La calma de la mar
Corrandes
Drets reservats

Enric Barbat- No fa gaires anys

Un senzill amb temes molt intimistes.

Un sencillo con temas intimistas.

Aquest disc és del col·laborador Pepe Sánchez.
(1970)
No fa gaires anys
Plou silenci lentament
Drets reservats

divendres, 9 / octubre / 2009

Joan & José- Guanyarem

Un álbum editat a Alemanya amb cançons compromeses, i dues cançons “El vent” i “La Lluna” basades en poemes de Salvador Espriu, Gràcies als amics Josep i Rosalia, el podem tenir.

Un álbum editado en Alemania con canciones comprometidas y dos canciones “El vent” y “La Luna” basadas en poemas de Salvador Espriu. Gracias a los amigos Josep y Rosalia lo podemos tener.

Pläne S 55 101 (amb lletres català, espanyol i alemany)
El vent
Jo sé
Fins quan durara tanta nit
Què és el que fem amic?
La lluna
Volem
Plany
El meu jardi
La meva pena t’estranya
Amnistia
Guanyarem
Per baixar/ para bajar

dimecres, 7 / octubre / 2009

Al Tall- Quan el mal ve d’Almansa …

Quart disc de Al Tall, disc històric, que dona a a conéixer, per mig de la música, un dels episodis més desconeguts de la història valenciana, la desfeta d'Almansa

Cuarto disco de Al Tall, disco histórico, que da a conocer, por medio de la música, uno de los episodios más desconocidos de la historia valenciana, la debacle de Almansa.

DIAL DISCOS 52.5048 (1979)
Dansa de nanos (1'58")
Processó
....Introducció (0'39")
....Dansa (1'54")
....Processó (1'58")
El 2 i 15 (2'00")
Romanç de cec (3'42")
Lladres (3'01")
Cant de maulets (2'28")
Albaes (2'15")
Cara B
Polca (1'19")
Nuclears?... No, gràcies (4'33")
La colometa (2'48")
Bolero (2'54")
Per culpa (1'36")
El fantasma (2'33")
A Miquel Grau (3'04")
Drets reservats

dilluns, 5 / octubre / 2009

Al Tall- A Miquel assasinaren

El 7 d’octubre de 1977 Miquel Grau és ferit al cap quan pegava cartells unitaris convocant el 9 d’octubre com a Diada Nacional del País Valencià, el dia 16 va morí. A la contraportada s’explica tots els fets.

El 7 de octubre de 1977 Miquel Grau fue herido en la cabeza cuando pegaba carteles unitarios convocando para el 9 de octubre como “Diada Nacional del País Valencià”, murió el día 16 murió. En la contraportada se explican los hechos, i en el link también.

EDIGSA CM 432 (1978)
A Miquel Grau
Danseta
Drets reservats