dijous, 26 de novembre del 2009

Guillermina Motta- Recital

Un disc molt especial, el primer LP (de 25 cm.) que va fer un membre de Els Setze Jutges. inclou cançons de Béart i Bàrbara adaptades per Delfí Abella i Josep m. Espinàs i altres de la pròpia Guillermina.

Un disco muy especial, el primer LP (de 25 cm.) que hizo un miembro de “Els Setze Jutges”. Incluye canciones de Béart i Bàrbara adaptadas por Delfí Abella y Josep M. Espinàs, y otras de la propia Guillermina.

Concentric 5.501- HD (1965)
Morir per morir (A mourir pour mourir) Bàrbara
La tardor- Guillermina Motta
Els snobs- Guillermina Motta
El dia que vindràs (Sans bagages) Bàrbara – F. Lo
La noia d’avui (Fille d’aujourd-hui) Guy Béart
Qui em diris on van – Guillermina Motta
Al bosc de Sant Joan (Au boix de Saint-Amand) Bàrbara
No ho se dir (Je ne sais pas dire) Bàrbara
Sols en Streaming

Powered by eSnips.com


dimecres, 18 de novembre del 2009

El retaule del flautista

Aquest disc és una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia, llesta per a ser servida en qualsevol època de l’any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. De Jordi i Teixidor i Carles Berga, amb Pau Garsaball i la col·laboració de Núria Feliu i Isidre Sola.

Este disco es una sátira sobre la corrupción política y las contradicciones humanas, aderezada con canciones y regada con buenas dosis de ironia, lista para ser servida en cualquier época del año o de la historia, tan válida ahora como hace más de treinta años. De Jordi Teixidor y Carles Berga con Pau Garsaball y la colaboración de Núria Feliu y Isidre Sola.

Hispavox HHS 11-237
Cara A
Cara B
Per baixar/ para bajar

dijous, 12 de novembre del 2009

Santi Sans Jaume I el Conqueridor

Aquest disc no és de cançons, és una obra de teatre de Frederic Soler “Serafí Pitarra”, parodia d’una obra en castellà d’Antoni Almirall, en versió lliure de Santi Sans.

Este disco no es de canciones, es una obra de teatro de Frederic Soler “Serafí Pitarra”, parodia de una obra en castellano de Antoni Almirall, en versión libre de Santi Sans

Impacto EL 508 (1978)
Cara A
Cara B
Per baixar/ para bajar

dilluns, 9 de novembre del 2009

La Corranda- Cançons populars catalanes (1)

La Corranda- Cançons populars catalanes (1)

Aquest disc, difícil de trobar, és també una aportació de Jordi Roura que ens l’ofereix amb voluntat de que no és perdi un treball més dins la recuperació del nostre patrimoni de cançó popular.

Este disco, difícil de encontrar, es también una aportación de Jordi Roura que nos ofrece con voluntad de que no se pierda un trabajo más dentro de la recuperación de nuestro patrimonio de canción popular.

Philips 64 29 839 (1975)
Corrandes
El bon caçador
Festa encí festa ençà
La calma de la mar
“Margarideta”
La presó de Lleida
Els contrabandistes
El petit vailet
Els tres Tambors
La lluna, la pruna
Els ballaires dintre un sac
En Pere Gallert
Capitel·lo
Cançó de beure vi
La monja de Moià
Per baixar/ para bajar


La Corranda 1975- 1

LA CORRANDA va ser un grup dedicat a la cançó popular catalana que es va formar a Barcelona l’any 1975. Estava integrat per Ricard Casals, Dolors Laffitte, Toni Llovet i Jordi Roura. Toni Llovet venia del món de la Nova Cançó Catalana i els altres tres components compaginaven La Corranda amb el grup d’espectacles infantils Ara Va de Bo. Van enregistrar dos discos LP per a la casa Philips els anys 1975 i 1976. La seva música va servir de fons a la manifestació multitudinària de l’onze de setembre de 1977 i, curiosament, també se’ls podia escoltar al fil musical de trens de luxe. Mai no van actuar en públic perquè l’objectiu era únicament editar discos de cançons tradicionals amb arranjaments actuals. Van actuar únicament a programes de televisió a Catalunya (“Temps de cançons”, “Especial La Corranda”, etc.) i a Madrid (“La Banda del Mirlitón” ). Els seus discos estaven dirigits pel productor Alfredo Garrido, l’arranjador Enric Herrera i la compositora i pianista Mercè Torrents. Als enregistraments hi van participar Ricard Viladesau a la tenora, Pep Cabré a les flautes dolces, Ramon Aragay a l’acordió, Albert Moraleda i Jorge Sarraute al contrabaix, entre d’altres. Julià Peiró va ser l’encarregat per la casa Philips del disseny i la fotografia. Qui va posar en marxa tot el projecte va ser Florenci Surroca delegat de l’editora Fonogram a Barcelona. Fins a l’últim moment hi va haver problemes de censura amb la cançó “La monja de Moià” que al final es va publicar íntegra i sense problemes.
Jordi Roura, octubre 2009

La Corranda- Cançons populars catalanes (2)

El seu segon i últim disc, tant bo com el primer.

Su segundo disco, tan bueno como el primero.

Philips 63 28 205 (1976)
el carrer de la lluna
Raimundeta
Carnestoltes
La gata i el Balitre
L’home petitet
El ball de la civada
Els estudiants de Tolosa
La vella de Madrid
La plaça de Manresa
El serpent de Manlleu
Corrandes del Rosselló
El cornut
Rossinyol
La filla de l’Espingari
Els fadrins de Sant Boi
Sona, viola, sona
Demà és festa
Per baixar/ para bajar


La Corranda 1975- 2


dijous, 5 de novembre del 2009

Magda- Disc censurat, no editat

Aquest és un disc que la censura no va permetre que sortís. I gràcies a la generositat de l‘amic Jordi Roura puc fer aquesta entrada amb l’escrit que Josep Maria Andreu, va fer el febrer de 2006 i unes fotos d’actuacions seves.

Este es un disco que la censura no permitió que saliera. Y gracias a la generosidad del amigo Jordi Roura puedo hacer esta entrada con el escrito que Josep Maria Andreu, hizo en febrero de 2006 y unas fotos de actuaciones suyas.

No editat- 1963
Mediterrani blau
Què se n’ha fet
Se’n va anar
Sóc aquí a prop teu
Per baixar/ para bajar

MAGDA

El fet que el primer disc que es va publicar de MAGDA sortís sense cap presentació, net de tot elogi, deixant-lo, lliure de mediatitzacions, a la consideració i criteri dels oients, fa que aquesta nota d'acompanyament al seu nou disc no pugui descobrir res del que ja haurà estat observat. No obstant aixo, em plaurà posar-ho en relleu, remarcant al mateix temps com MAGDA ha passat amb totes les notes favorables aquesta prova de foc que és un enregistrament.
Amb la mateixa senzillesa amb que fou presentat el seu anterior disc, es donà a conèixer MAGDA en un matinal de Romea. Llavors i després, en cada una de les seves actuacions, ens ha impressionat sempre la seva presencia menuda i aparentment fràgil, contrastant amb la gravetat d'una veu tensa i dramàtica que sap donar a les seves interpretacions qualitats i matisos comparables a les de les millors artistes de l'altra banda del Pirineu.
Per a nosaltres és motiu de satisfacció poder comptar amb una figura com la de MAGDA, seriosa i conscient, i que afegeix a la seva vocació i al seu innat sentit musical, una força, una experiència i uns dots interpretatius no gens corrents.
MAGDA posseeix l'instint que cal per a expressar un sentiment profund i, fins i tot, patètic, sense caure en una fredor estèril ni en un gratuït i fàcil sentimentalisme. El perill de trencar aquest just i difícil equilibri, decantant-se cap a un costat o cap a l'altre, ella el salva sempre amb bon gust i amb una economia de recursos que alguna vegada pot sorprendre, però que, finalment, resulta positiva i eficaç. És innegable, també, un gran sentit del ritme, que es manifesta en l'energia i modernitat del seu estil, tant en les cançons més lleugeres com en les de més densitat. Tot això, que ja havia estat observat a través de les seves atuacions, s'ha fet encara més evident per al qui ha escoltat els dos enregistraments que, fins ara, ha publicat -ja que un altre, que cronològicament va ser el primer, s'ha hagut de mantenir inedit-.

Per tots aquests valors units a la seva personalitat: Benvinguda MAGDA.

Aquest text el vaig escriure l'any 1964 a la coberta del disc EP d'Edigsa CM 50, en el qual MAGDA cantava les cançons: Un glop, No tinc ahir, Tot el que sóc i Si un dia sóc terra.
Com deia en aquell escrit de presentació del disc, anteriorment MAGDA n'havia enrtegistrat dos altres, del primer dels quals se'n va prohibir la publicació, perquè de les quatre cançons que hi cantava, tres eren adaptacions de cançons estrangeres i en aquells moments, dsesprés del clamorós triomf de Se'n va anar, la censura no va permetre que, sortint del clos de la cançó originalment catalana, es poguessin publicar adaptacions en català de cançons d'altres països i llengues.

Avui, tot el que vaig escriure sobre MAGDA ho mantinc i ho ratifico. Crec que MAGDA va ser una artista, una cantant, extraordinaria en aquell temps d'inici de l'anomenada Nova cançó. La seva veu i les seves interpretacions, ara, després de tants anys, encara ens commouen i ens impressionen. Sentint-la avui, la recordem i la trobem a faltar.
Josep Maria Andreu, febrer 2006


Magda i Salvador Escamilla

Magda actua a la Festa del vi


Magda a la Cova del Drac