El MOLINO, va ser més que un local d’espectacles, va ser un espai on tothom tenia la seva oportunitat de passar-ho bé, com
es diu a la seva pàgina web “ El Molino es va saltar la censura i la política, la guerra i la fam, perquè era un món propi amb normes pròpies, i des de les pájaras fins a les molineras, va oferir a l'Espanya de totes les èpoques una lliçó constant de llibertat, de sublimació del popular, de grandesa de barri, d'erotisme sa sense hipocresia. Fem girar El Molino de nou. “
El MOLINO, fue mas que un local de espectáculos, fue un espacio donde todos tenían la oportunidad de pasarlo bien, como se dice en su página web “ El Molino se saltó la censura y la política, la guerra y el hambre, porque era un mundo propio con normas propias, y desde las pájaras hasta las molineras, ofreció a la España de todas las épocas una lección constante de libertad, de sublimación de lo popular, de grandeza de barrio, de erotismo sano sin hipocresía. Hagamos girar El Molino de nuevo. “
Hispavox HHS 11.339 (1977)
Tu eres mi tipo- Orquestra
Rey del Molino- Johnson
El contador- Montse Ros
La corbatera- La Bella Dorita
Las castañas- África Ríos
La banana- Montse Ros
Cosas del sultán- Núria Ribas
Adelgácese- La Bella Dorita
Taxi…. llévame!- Johnson
La regadora- Montse Ros
La pulga (I)- África Ríos
Secretos- Núria Ribas
Final Can-Can- Orquestra
Per baixar/ para bajar
Amb aquest disc va guanyar el Primer Premi del Disc Català, amb temes entre irònics i tendres, esplèndidament construïts.
Un disc amb tres cançons una de sàtira social “el malalt”; de brassenisme militant “el vi”; i de temàtica cívica i social “els que vénen” escrita per Joan Margarit.
Barceloní, va començar de jove amb el grup Jara. Aquest és el seu primer senzill.
Un disc amb temes tradicionals i un “Himne a Barcelona”.
Un homenatge d’una dona de la cançó a una altre d’anterior i segurament molt diferents en vivències i caràcter, però totes dues seduïdes per la vocació de cantar. Felicitats Núria es fet un gran homenatge a la teva “Mistingueta”.
El MOLINO, va ser més que un local d’espectacles, va ser un espai on tothom tenia la seva oportunitat de passar-ho bé, com es diu a la seva pàgina web “ El Molino es va saltar la censura i la política, la guerra i la fam, perquè era un món propi amb normes pròpies, i des de les pájaras fins a les molineras, va oferir a l'Espanya de totes les èpoques una lliçó constant de llibertat, de sublimació del popular, de grandesa de barri, d'erotisme sa sense hipocresia. Fem girar El Molino de nou. “
Un disc amb versions catalanes de temes internacionals.
El seu segon disc amb cançons que es mouen entre una visió conservadora de la realitat i un patriotisme inofensiu d’arrel romàntica.
Senzill promocional de l’àlbum Inesperat de 1984.
Dins la seva amplia discografia he trobat aquest EP on recull 4 cançons premiades aquells anys.
Guillermina ens fa una cançó d’un dels poemes de Salvador Espriu més emotius per a mi. Amb la lletra de les cançons en català i espanyol.
Nou disc del germans Clua i Manuel Joseph.
Qui no ha sentit aquest disc? Segur que a Catalunya tothom el coneix, pels que no ho sàpiguen es el primer espectacle que va crear La Trinca, una sàtira humorística costumbrista de les Festes Majors que es feien i encara és fan. Desprès van seguir molts més espectacles, algun altre posarem.
La Plateria neix quasi per atzar la nit de cap d'any del 1974, amb el temps és consolida com una orquestra catalana de ball, en aquest disc junt a Jordi Ferràn “La Vosss del Tropico” (alies que ja va utilitzar el 1958 Roberto Rizo) i el Gato Pérez ens inviten a ballar al envelat.
