Aquest és un disc que la censura no va permetre que sortís. I gràcies a la generositat de l‘amic Jordi Roura puc fer aquesta entrada amb l’escrit que Josep Maria Andreu, va fer el febrer de 2006 i unes fotos d’actuacions seves.Este es un disco que la censura no permitió que saliera. Y gracias a la generosidad del amigo Jordi Roura puedo hacer esta entrada con el escrito que Josep Maria Andreu, hizo en febrero de 2006 y unas fotos de actuaciones suyas.
No editat- 1963
Mediterrani blau
Què se n’ha fet
Se’n va anar
Sóc aquí a prop teu
Per baixar/ para bajar
MAGDA
El fet que el primer disc que es va publicar de MAGDA sortís sense cap presentació, net de tot elogi, deixant-lo, lliure de mediatitzacions, a la consideració i criteri dels oients, fa que aquesta nota d'acompanyament al seu nou disc no pugui descobrir res del que ja haurà estat observat. No obstant aixo, em plaurà posar-ho en relleu, remarcant al mateix temps com MAGDA ha passat amb totes les notes favorables aquesta prova de foc que és un enregistrament.
Amb la mateixa senzillesa amb que fou presentat el seu anterior disc, es donà a conèixer MAGDA en un matinal de Romea. Llavors i després, en cada una de les seves actuacions, ens ha impressionat sempre la seva presencia menuda i aparentment fràgil, contrastant amb la gravetat d'una veu tensa i dramàtica que sap donar a les seves interpretacions qualitats i matisos comparables a les de les millors artistes de l'altra banda del Pirineu.
Per a nosaltres és motiu de satisfacció poder comptar amb una figura com la de MAGDA, seriosa i conscient, i que afegeix a la seva vocació i al seu innat sentit musical, una força, una experiència i uns dots interpretatius no gens corrents.
MAGDA posseeix l'instint que cal per a expressar un sentiment profund i, fins i tot, patètic, sense caure en una fredor estèril ni en un gratuït i fàcil sentimentalisme. El perill de trencar aquest just i difícil equilibri, decantant-se cap a un costat o cap a l'altre, ella el salva sempre amb bon gust i amb una economia de recursos que alguna vegada pot sorprendre, però que, finalment, resulta positiva i eficaç. És innegable, també, un gran sentit del ritme, que es manifesta en l'energia i modernitat del seu estil, tant en les cançons més lleugeres com en les de més densitat. Tot això, que ja havia estat observat a través de les seves atuacions, s'ha fet encara més evident per al qui ha escoltat els dos enregistraments que, fins ara, ha publicat -ja que un altre, que cronològicament va ser el primer, s'ha hagut de mantenir inedit-.
Per tots aquests valors units a la seva personalitat: Benvinguda MAGDA.
Aquest text el vaig escriure l'any 1964 a la coberta del disc EP d'Edigsa CM 50, en el qual MAGDA cantava les cançons: Un glop, No tinc ahir, Tot el que sóc i Si un dia sóc terra.
Com deia en aquell escrit de presentació del disc, anteriorment MAGDA n'havia enrtegistrat dos altres, del primer dels quals se'n va prohibir la publicació, perquè de les quatre cançons que hi cantava, tres eren adaptacions de cançons estrangeres i en aquells moments, dsesprés del clamorós triomf de Se'n va anar, la censura no va permetre que, sortint del clos de la cançó originalment catalana, es poguessin publicar adaptacions en català de cançons d'altres països i llengues.
Avui, tot el que vaig escriure sobre MAGDA ho mantinc i ho ratifico. Crec que MAGDA va ser una artista, una cantant, extraordinaria en aquell temps d'inici de l'anomenada Nova cançó. La seva veu i les seves interpretacions, ara, després de tants anys, encara ens commouen i ens impressionen. Sentint-la avui, la recordem i la trobem a faltar.
Josep Maria Andreu, febrer 2006
Magda i Salvador Escamilla
Magda actua a la Festa del vi
Magda a la Cova del Drac
