dilluns, 9 de novembre de 2009

La Corranda- Cançons populars catalanes (1)

La Corranda- Cançons populars catalanes (1)

Aquest disc, difícil de trobar, és també una aportació de Jordi Roura que ens l’ofereix amb voluntat de que no és perdi un treball més dins la recuperació del nostre patrimoni de cançó popular.

Este disco, difícil de encontrar, es también una aportación de Jordi Roura que nos ofrece con voluntad de que no se pierda un trabajo más dentro de la recuperación de nuestro patrimonio de canción popular.

Philips 64 29 839 (1975)
Corrandes
El bon caçador
Festa encí festa ençà
La calma de la mar
“Margarideta”
La presó de Lleida
Els contrabandistes
El petit vailet
Els tres Tambors
La lluna, la pruna
Els ballaires dintre un sac
En Pere Gallert
Capitel·lo
Cançó de beure vi
La monja de Moià
Per baixar/ para bajar


La Corranda 1975- 1

LA CORRANDA va ser un grup dedicat a la cançó popular catalana que es va formar a Barcelona l’any 1975. Estava integrat per Ricard Casals, Dolors Laffitte, Toni Llovet i Jordi Roura. Toni Llovet venia del món de la Nova Cançó Catalana i els altres tres components compaginaven La Corranda amb el grup d’espectacles infantils Ara Va de Bo. Van enregistrar dos discos LP per a la casa Philips els anys 1975 i 1976. La seva música va servir de fons a la manifestació multitudinària de l’onze de setembre de 1977 i, curiosament, també se’ls podia escoltar al fil musical de trens de luxe. Mai no van actuar en públic perquè l’objectiu era únicament editar discos de cançons tradicionals amb arranjaments actuals. Van actuar únicament a programes de televisió a Catalunya (“Temps de cançons”, “Especial La Corranda”, etc.) i a Madrid (“La Banda del Mirlitón” ). Els seus discos estaven dirigits pel productor Alfredo Garrido, l’arranjador Enric Herrera i la compositora i pianista Mercè Torrents. Als enregistraments hi van participar Ricard Viladesau a la tenora, Pep Cabré a les flautes dolces, Ramon Aragay a l’acordió, Albert Moraleda i Jorge Sarraute al contrabaix, entre d’altres. Julià Peiró va ser l’encarregat per la casa Philips del disseny i la fotografia. Qui va posar en marxa tot el projecte va ser Florenci Surroca delegat de l’editora Fonogram a Barcelona. Fins a l’últim moment hi va haver problemes de censura amb la cançó “La monja de Moià” que al final es va publicar íntegra i sense problemes.
Jordi Roura, octubre 2009

1 comentari:

Anònim ha dit...

Aquest disc el tinc a casa dels meus pares, no un, sinó dos :) encara que un està bastant ratllat.


Moltes gràcies per digitalitzar-lo!