| Powered by eSnips.com |
Un disc dels últims que va treure en Xesco, adreçat als mestres perquè els fos útil com a material per a les seves classes. No se si ara desprès de 25 anys pot seguir sent útil, però aquí està.| Powered by eSnips.com |
Duo infantil format per dos germans mallorquins de 10 i 7 anys, el 1964, amb unes veus fresques i molt agradables. Ens ofereixen 4 temes amb un ritme de jazz i cançons escrites pel seu pare Nicolau Pizà.
Disc de 1962, en aquella data Pi de la Serra era el més jove dels “jutges”, segons ens diu a la contraportada en Lluís Serrahima. Escolteu aquest disc irònic, i poètic d’una nova veu de la cançó. En el bloc teniu més cançons del “Quico”
Sarsuela catalana, estrenada el 16 d’abril del 1926 el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora. L’argument transcorre en el temps de la Revolució Francesa al Vallespir es basa en la història d'amor entre dos joves, l'Eloi i la Francina, per més informació veure aquest link.
La única cançó que Gloria Lasso va gravar en català, sinó ho creieu, mireu la seva amplíssima discografia. Un record emotiu de 50 anys endarrere, no esperava trobar aquest disc, hi menys en aquestes dates de Sant Jordi i ja que el tinc aquí teniu aquesta rosa i a més l’Orfeu Negre, un altre dels meus mites.
Un altre disc de aquest conjunta amb adaptacions de temes internacionals.
Lou Bennett era un organista assidu a les nits del Jamboree, a Barcelona, des de principis dels anys 60. Segons Phil Musical aquest disc que tracta de unes improvisacions sobre unes melodies que sempre ens impressionen és una raresa, mirareu la seva entrada sobre Bennett.
Disc de la versió en català, feta per Terenci Moix, de l’espectacle de Giorgio Gaber al Piccolo Teatro di Milano. Un disc molt interessant de critica social.
Va ser el primer conjunt musico-vocal de la Nova Cançó, format per Francesc Pi de la Serra; Salvador Sansa; Josep Pubil i Artur Bosch. Van enregistrar 4 EP entre els anys 1963 i 1965. (extret del llibre “Diccionari de la Cançó”, de Miquel Pujadó).
No tinc referències d’aquest disc, però intentant posar tots els cantants que van voler cantar en català en aquells anys, aquí està.
La Internacional és l'himne revolucionari que les organitzacions que treballen pels drets dels obreres usen al final dels seus congressos. Composta per l’obrer francès Eugène Pottier, l’any 1871 i traduïda a quasi tots els idiomes. En aquest disc tenim la versió en català feta per Maria Aurèlia Capmany.
Un disc molt interessant amb cançons de Bertolt Brecht musicades per Desseau i Weil, amb una interpretació que és un prodigi de matisos, difícilment comparable dins el context de la cançó catalana.
Aquest LP és pels més petits de la casa un disc de cançons que s’escolten des dels 0 anys.
Enric Barbat el sisè membre d’Els Setze Jutges, aquest és el seu tercer EP (1967) conté cançons de sàtira costumista i de brillants jocs lingüístics.
Un segon disc del conjunt d’autors- intèrprets format per Jordi Clua 18 anys (contrabaix); Josep M. Clua 16 anys (guitarra) i Manuel Josep 19 anys (pandereta)
Humorista català de llarga vida professional, ha enregistrat diverses cançons humorístiques en català. En aquest disc ens en presenta quatre adaptades per Josep M. Espinàs. Un disc per fer somriure.
Un senzill amb dues cançons molt maques. La segona “No trobaràs la mar” dedicada a Xavier Serrahima. Maria del Mar diu “la mar” en femeni, com tota la gent que viu d’ella, no “el mar” que normalment ho diuen la gent de terra endins. Portant aquest raonament al final el seu nom tindria de ser “Maria de la Mar”.
Malgrat el que vaig dir de no penjar cançons de Lluís Llach, ja que te una web pròpia, aquest disc crec que te una significació especial, reconeguda per ell mateix, al ser una gravació en directe d’un recital fet als 3 mesos de la mort de Franco. Jo hi vaig ser, i l’emoció d’aquell dia amb càrregues policials al carrer, l’ambient de llibertat i solidaritat a l’interior, posaven la pell de gallina. Com ell diu “el protagonisme correspon a totes aquelles veus que d’alguna manera es van convertir en una veu comunitària. És només per això que goso demanar-vos que l’escolteu. Que us escolteu. Gràcies.”
Els dos membres fundacionals del Grup de Folk, van ser uns grans animadors, aquest disc és una mostra del folk americà, bàsicament de Bob Dylan.
Un altre disc de Rudy dedicat a glosar Barcelona i la seva vida al carrer.
