Al no haver trobat informació sobre ella per internet, deixo aquí un resum del text escrit per Josep Porter-Moix, al seu llibre “Una història de la cançó”.
Mercè actua forces vegades amb els Jutges i altres membres de la “companyia”. També ho fa davant la televisió de Suïssa i passa llargues temporades com una de les figures de la Cova del Drac. Una de les seves grans nits serà la del 13 de març del 1968 al saló Price , a Barcelona, en un recital que va trobar molts inconvenients per fer-se, que es va suspendre dues vegades i que finalment es va muntar en setanta-dues hores, de dilluns a dimecres. Si sabien que era a favor de les encara molt clandestines Comissions Obreres no es feia. Com a mínim es van quedar 400 persones al carrer. La Mercè Madolell no va cobrar, es tractava d’un recital benèfic. Tampoc ho van fer Maria Amèlia, Pi de la Serra, Subirachs, Guillem d’Efak i Raimon.
Al no encontrar información sobre ella por internet, dejo aqui un resumen del texto escrito por Josep Porter-Moix en su libro “Una història de la cançó”.
Mercè actuó muchas veces con los “Jutges” y otros miembros de la “compañía”. También lo hizo delante de la televisión de Suiza y pasó largas temporadas como una de las figuras de la “Cova del Drac”. Una de sus grandes noches fue la del 13 de marzo de 1968 en el salón Price, de Barcelona, en un recital que encontró muchos inconvenientes para celebrarse, que se suspendió dos veces y que finalmente se montó en setenta y dos horas, de lunes a miércoles. Si sabian que era a favor de las aún muy clandestinas Comisiones Obreras no se hacia. Como mínimo quedaron 400 personas en la calle. Mercè Madolell no cobró, se trataba de un recital benefico. Tampoco lo hicieron Maria Amèlia, Pi de la Serra, Subirachs, Guillem d’Efak y Raimon.
Amics
Adéu abans d’hora
Pobres de mena
Roderes i camins
Per baixar/ para bajar
Un cantant de Castelló de la Plana, que com diu Joan Fuster a la contraportada, fa unes melodies fàcils i unes lletres emotivament senzilles. Les seves cançons tenen un propòsit, agradar.
Va guanyar la primera edición del concurs Promoció de Noves Veus el 1971. La seva trajectòria artística va ser tràgicament curta ja que va morir en accident automobilístic a principis dels vuitanta.
Segons es diu a la contraportada “te una veu esplèndida, rica de matisos, tendra i madura. Canta les cançons que ella mateixa ha escrit i el resultat és un d’aquells productes artístics que es poden qualificar de complerts”.
Es un cor de nens que canten a veus blanques, fundat el segle XIII, amb la finalitat de participar en la pregaria del santuari, la interpretació més popular de l’escolania és el Virolai podeu baixr-lo de la pàgina de Yayo Salva. Des de finals dels anys 60 la seva actuació va més enllà de la basílica i donen concrets arreu del món.
Al no haver trobat informació sobre ella per internet, deixo aquí un resum del text escrit per Josep Porter-Moix, al seu llibre “Una història de la cançó”.
Va ser el número 10 de Els Setze Jutges, desprès de bastant de temps d’acompanyar a la guitarra a Miquel Porter. Jordi Garcia-Soler, en el seu volum “La Nova Cançó” (Edicions 62, 1976) en diu que “enregistrà un parell de discos interessants, en els quals s’oferí com a autor i intèrpret amb bons dots lírics, amb encerts molt estimables en la musicació de textos de poetes...”
Va gravar una dotzena de cançons en 3 EP i desprès algunes en castellà.
Un grup de Barcelona dins l’orbita de la discografica Concentric eren els més avançats de la casa.
Aquest cantant, un dels tres tenors de la Nova Cançó, amb cançons famoses a tot el món i àmpliament versionades te web pròpia, on es poden comprar les seves cançons, a un preu molt assequible i de manera fàcil.
La Mari, una actriu còmica que el bon saber fer li venia de família va gravar pocs discos, aquest recull de temes de la comèdia musical catalana, popularitzats pel seu pare, en Pepito Santpere, des dels escenaris del Paral·lel. He digitalitzat l’auca Vida verdadera del còmic Josep Santpere, amb versos d’en Bonavia i ninots d’en Robert.
Un disc interessant per la seva raresa, una tuna cantant en català i la música de la mandolina.
Amb
Adaptacions al català de temes internacionals.
Es va presentar al Romea el 31 de maig del 1965, junta amb altres cantants de la discogràfica Concentric amb adaptacions de temes internacionals.
