dilluns, 24 de novembre del 2008

Mercè Madolell- canta les seves cançons

Al no haver trobat informació sobre ella per internet, deixo aquí un resum del text escrit per Josep Porter-Moix, al seu llibre “Una història de la cançó”.
Mercè actua forces vegades amb els Jutges i altres membres de la “companyia”. També ho fa davant la televisió de Suïssa i passa llargues temporades com una de les figures de la Cova del Drac. Una de les seves grans nits serà la del 13 de març del 1968 al saló Price , a Barcelona, en un recital que va trobar molts inconvenients per fer-se, que es va suspendre dues vegades i que finalment es va muntar en setanta-dues hores, de dilluns a dimecres. Si sabien que era a favor de les encara molt clandestines Comissions Obreres no es feia. Com a mínim es van quedar 400 persones al carrer. La Mercè Madolell no va cobrar, es tractava d’un recital benèfic. Tampoc ho van fer Maria Amèlia, Pi de la Serra, Subirachs, Guillem d’Efak i Raimon.

Al no encontrar información sobre ella por internet, dejo aqui un resumen del texto escrito por Josep Porter-Moix en su libro “Una història de la cançó”.
Mercè actuó muchas veces con los “Jutges” y otros miembros de la “compañía”. También lo hizo delante de la televisión de Suiza y pasó largas temporadas como una de las figuras de la “Cova del Drac”. Una de sus grandes noches fue la del 13 de marzo de 1968 en el salón Price, de Barcelona, en un recital que encontró muchos inconvenientes para celebrarse, que se suspendió dos veces y que finalmente se montó en setenta y dos horas, de lunes a miércoles. Si sabian que era a favor de las aún muy clandestinas Comisiones Obreras no se hacia. Como mínimo quedaron 400 personas en la calle. Mercè Madolell no cobró, se trataba de un recital benefico. Tampoco lo hicieron Maria Amèlia, Pi de la Serra, Subirachs, Guillem d’Efak y Raimon.

Amics
Adéu abans d’hora
Pobres de mena
Roderes i camins
Per baixar/ para bajar

6 comentaris:

Joel.ll.p ha dit...

per fi he trobat a la meva avia de la llar SANTA EULALIA es molt amable i espero que os agradin les seves cançons

Mabel ha dit...

Doncs si la tenim ben cuidadeta i ens explica moltes batalletes...es molt amable i canta molt bé ¡¡de veritat!! Ella mateixa m'ha dit que la busqués a internet....per la seva edat está molt assebentada de les noves tecnologíes. Li donaré records de part teva si no et molesta que crec que no.

Orio43 ha dit...

Em fa molta il·lusió veure que aquest bloc serveix per fer feli
ços als cantautors/res que ens hen van fer a nosaltres.
Una abraçada als que deixeu comentaris.

Mabel-auxiliar d'infermería. ha dit...

Doncs si veiessiu lo contenta que está avui la Merçé quan li he dit que he posat un comentari a "internet" sobre ella....está molt feliç de veure que algú s'enrecorda de ella, perque mai no li han fet cap menció sobre el seu pas per la música i ella diu: cantaba de tot cor i quedaban bocabadats....es feien gran silencis per escoltarme. Yo m'ho crec. Que passeu bon estiu!!

Orio43 ha dit...

Mabel, enviem un correu a orio43@gmail.com.
M'agradaria poder fer arribar un CD amb totes les seves cançons a la Mercè.

Xavitenor ha dit...

PENSAMIENTO ENTORNO A MERCÈ MADOLELL
El otro día tuve concierto con el coro que dirijo, y tuve el honor de compartir el evento y de conocer a la cantautora Mercè Madolell. Una de las artistas que lucharon por mantener viva la lengua catalana y la conciencia social durante la dictadura. Nos interpretó ella sola dos de sus canciones, a capella. Yo no la conocía, ya que pertenece a una generación de artistas anterior a la mía y no fue de las más mediáticas. Y cuando salió al escenario en su silla de ruedas, muy deteriorada por la edad, con su largo pelo blanco y su piel arrugada, pensé: "vaya, pobre viejecita, va a intentar cantar alguna cancioncilla, démosle la oportunidad de expresarse". Pero después de ver la energía que puso en su interpretación, el talento que se desprendía de su ahora maltrecha pero aún bella voz, esas letras tan profundas, la gestualidad en la que aplicaba todo su cuerpo (incluídas sus débiles piernas), el brillo de sus ojos claros, que transmitían una juventud de espíritu... Mi opinión sobre ella y mi prejuicio cambiaron completamente. No pude hacer otra cosa que admirarla y emocionarme al ver a esa artista luchar contra sus limitaciones físicas y salir victoriosa. La felicité personalmente, y tomé la determinación de seguir el rastro de su carrera. Por otro lado, una reflexión que puede parecer frívola pero nace desde un sentimiento puro y sincero: Si esta mujer y yo hubiésemos sido coetáneos, probablemente me habría enamorado de ella en ese mismo instante.