Nou disc del germans Clua i Manuel Joseph.
Qui no ha sentit aquest disc? Segur que a Catalunya tothom el coneix, pels que no ho sàpiguen es el primer espectacle que va crear La Trinca, una sàtira humorística costumbrista de les Festes Majors que es feien i encara és fan. Desprès van seguir molts més espectacles, algun altre posarem.
La Plateria neix quasi per atzar la nit de cap d'any del 1974, amb el temps és consolida com una orquestra catalana de ball, en aquest disc junt a Jordi Ferràn “La Vosss del Tropico” (alies que ja va utilitzar el 1958 Roberto Rizo) i el Gato Pérez ens inviten a ballar al envelat.
Aprofitem el temps de les Festes Majors per treure discos de les orquestres que hi tocaven, Els Montgrins una cobla-orquestra era una de les més reconegudes.
Fundat l'any 1967 per Xesco Boix, Jaume Arnella, els germans Ramon i Consol Casajoana i els germans Batiste entre d'altres, que van ser els encarregats de popularitzar alguns temes del folk song nord-americà, i de recordar cançons tradicionals catalanes. Aquest és un disc que m’ha passat el Joan Rabat, ell ha creat un grup al Facebook “Seguidors del Grup de Folk” on anirem deixant informació sobre aquestes cançons, Apunteu-vos-hi!
El cinquè disc de EDIGSA en el que hi ha quatre cançons de J. M. Andreu i Ll. Borrell amb un bon contingut poètic que ens fan sentir melangia, joia i tendresa.
Un disc sense referències, sobre temes de la mar. Interessant
El Rudy era terrible quan si posava, el Didac va demanar aquest LP i aquí estan aquestes havaneres. Que us divertiu.
Les cançons que ens impulsen muntanya amunt, i que ajuden a fer el camí més curt, cantades per tres corals de primera línia.| Powered by eSnips.com |
Quan va començar el moviment de la Nova Cançó, els joves escoltaven per la radio i ballaven amb aquestes cançons, alegres i divertides, però només en espanyol, desprès van poder triar amb un ventall més ampli de temes i en català.
Los Relámpagos, va ser un grup de rock instrumental de principis dels 60, amb un estil molt propi van fer aquesta versió de La Santa Espina, la sardana més emblemàtica que constitueix un himne patriòtic per als catalans.
Disc promogut per l’Ajuntament de Barcelona, dins els actes del Centenari del naixement del Mestre. El Glòria de El Pessebre, és d’una interpretació de la OBC del 29 de desembre de 1976 al Palau de la Música Catalana i El Cant dels Ocells, interpretada per Lluís Claret, violoncel; Rosa M. Cabestany, piano; Gerard Claret, violí.
Un disc amb adaptacions de temes americans i cançons originals de les que destaca “Clar i cat” (de Lluís Serrahima i Pi de la Serra intent de crear un ritme ballable a la catalana, que resulta poc reeixit). Més informació a Pots sentir-me?. 
El seu primer disc amb clara influencia brasseniana. S’integrà a Els Setze Jutges el 1963- en un recital celebrat a la Facultat de Dret, de Barcelona.
